El respecte: el valor més important de la convivència democràtica

UrnaFa un any vaig coincidir amb el president Jordi Pujol en la commemoració del centenari del Palau de Justícia. L’havíem convidat a relatar la seva experiència davant dels tribunals de Justícia i del seu empresonament després dels Fets del Palau de la Música, els quals van coincidir amb el centenari del naixement del poeta Joan Maragall.

En la seva intervenció va explicar amb indubtable sinceritat que sentia un cert pudor al parlar de la seva experiència perquè eren tants els represaliats i tan greu la manera de perseguir, atemorir i exterminar la dissidència de la dictadura franquista que la seva estada d’uns mesos a la presó de Saragossa no li semblava que fos comparable a les autèntiques atrocitats ordenades pels seguidors del dictador.

Internament vaig emocionar-me, perquè el meu pare conjuntament amb el seu germà gran havien ajudat a travessar la frontera francesa al seu pare, ja avi. La història dels camps de refugiats ara tot just comencem a conèixer-la col·lectivament. A casa només havien quedat dones i orfes. La guerra i les tropes franquistes s’havien acarnissat amb els vençuts, i quan creien haver fugit de la barbàrie, el germà gran del meu pare va ser detingut pels nazis i va morir al camp d’extermini de Mauthausen.

No va amagar-nos mai la història de la família, ens cantava cançons franceses de la dècada que va viure lluny dels seus, a l’exili. Sempre deia, però, que hi havia famílies senceres sacrificades, que ell estava viu i per sort ens havia pogut donar vida a nosaltres.

Ens va ensenyar a somiar amb una llibertat futura, una llibertat aixecada sobre la força que dóna no renunciar als principis. Fins i tot, en els temps que res ens era propici.

Us escric aquests pensaments avui, que serveixen per donar activitat a aquest bloc, perquè vull exigir des d’aquestes ratlles la rectificació immediata de les afirmacions de l’eurodiputat senyor Ramon Tremosa, i de la desautorització explícita de la direcció de Convergència i Unió, formació a la qual pertany. El senyor Tremosa ha afirmat que: «és el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia» i, per tant, ha fet una frívola relació entre un partit de futbol i el dia en què el poble lliurement, secretament podrà expressar la preferència cap a les opcions polítiques que es presentaran en unes eleccions lliures, i que se celebraran el proper 28 de novembre.

Tot el que s’ignora es menysprea, i avui el senyor Tremosa ha menystingut el que va suposar la repressió franquista, i el sofriment dels que la van patir. Lluitaven perquè hi haguessin eleccions lliures. El senyor Tremosa sembla que desconeix que havien estat prohibides.

Frivolitzar amb la dictadura que vam patir és propi de qui no en va viure les seves conseqüències.

El saber i la raó parlen, la ignorància crida l’atenció a qualsevol preu, i per això al senyor Tremosa li ha semblat ocurrent vincular el president legítim i democràtic de la Generalitat de Catalunya amb el general Franco.

Acabo, Martin Luther King va dir: «res en el món és més perillós que la ignorància i l’estupidesa perseverant dels que no volen aprendre».

Lamento profundament haver d’incloure en el meu bloc el relat d’aquest desgraciat incident de precampanya.

Em van ensenyar a respectar les opinions diverses, per això hi ha candidats diferents, tots legítims. Em van ensenyar a lluitar per la llibertat d’expressió i a fer-la servir quan el que es diu atempta el valor més important de la convivència democràtica: el respecte.

Fotografia: Urna (c)  júbilo-haku CC BY-NC-ND

6 pensaments sobre “El respecte: el valor més important de la convivència democràtica

  1. David

    Hola Montserrat:
    Felicitats pel teu nou bloc seré un seguidor t’ho asseguro. Crec que ets una molt bona politica, hem va agradar molt la teva gestió quan va estar al capdavant del departament d’Interior així com ara davant del de Justicia. Crec que series i espero que ho siguis algún dia presidenta de la Generalitat.
    Vaig escoltar les declaracions del “Sr.” Tremosa ahir i vaig quedar al·lucinat. Jo soc jove i, per sort, no vaig viure el franquisme, pero la meva familia, tota ella lliutadora per la democracia i la llibertat de les persones, va patir també el regim fanquista. Crec que ni el “Sr.” Tremosa ni la seva familia, per les seves declaracions, van patir gaire durant el franquisme, per que será, potser per que en formaven part… no ho se, pero aquestes declaracions necessiten una rectificació ja, tan de l’eurodiputat, com de CiU.

    Salut

    DGE

  2. Eloi

    Montserrat, felicitats pel bloc!

    La política 2.0 ha esdevingut una bona eina de comunicació amb els ciutadans; i sens dubte aquesta ho és.

    Enhorabona per la gestió feta, i la que estàs fent. Calen polítics com tu: poc soroll, feina feta i bon lideratge.

    Salutacions!

  3. Marina

    Montserrat, moltes gracies per les teves paraules i per oferir-nos una mica mes d’alè, amb la teva constant lluita, per un futur que es presenta molt indecís. Comparteixo l’opinió d’en David totalment tot i que jo si que vaig viure els darrers anys del franquisme.
    Cert es que l’ignorancia i l’estupidesa son de les pitjors malalties encomanables que poden existir.
    Espero i desitjo de tot cor per un país que realment estimo, i del qual em trobo ben lluny, que mai torni a caure en mans de persones com el senyor Tremosa perquè aixo si que realment fa molta i molta por.

    Salut

  4. lluís M Bassas

    Benvolguda Sra Tura,
    És tard per contestar-li a aquesta seu comentari a l’article però tot i així ho faig.
    L’article seu comença amb una visió personal i dramàtica del franquisme que, tot i ser real, no s’esmenta ni refereix en cap moment en l’article. Em recorda el sistema usat pel llibres d’autoajuda i altres de pretesa difusió del coneixement de predomini anglosaxó, que amb l’exposició d¡un exemple personal frapant ja justifiquen tota l’explicació posterior i per tant ja no es demana més explicacions.
    Hi torno: el que ens explica com a introducció no té res a veure amb el que planteja l’article.
    Segon: el Sr. Tremosa no diu en lloc el que vosté diu entre cometes, com si fos literal. el Sr. Tremosa diu que en Franco hagués volgut un president de determinades característiques, i que el seu cap de files, ha fet gestos polítics que estan totalment d’acord amb aquesta apreciació. D’aquí derivar-ne una deducció tant periodística és mancar de criteri per destriar els detalls, pel que suposo que la cita sobre la ignoràcia deu ser per a recordar-se-la a qui en pateix, no li sembla?, a no ser que dedicar-se a la vida acadèmica en aquest pais sigui sinònim a viure del xocolata del lloro.
    De la part de l’estupidesa no en sabria capir la destinació.
    I suposo que pel que fa al respecte. Hauria de fer la deducció que està insultant al Sr. Tremosa per dedicatòria i escriure l’analogia que la Sra Tura ha dit ‘el Sr Tremosa és estúpid i ignorant’?, O potser no és ben bé el que volia dir?.
    Tercer i últim: el Sr Montilla és un president legítim. I democràtic?, això ja és més discutible, no?, podria dir parlamentariament democràtic per a ser més ajustats a la realitat, oi?. Es que la paraula democràcia sembla que té moltes acepcions, veritat?
    Atentament i agraït
    Lluís Mª Bassas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s