Sobre l’Onze de setembre

Espanya havia estat de facto, fins al Decret de Nova Planta de 1716, una monarquia “confederal”.  De fet, des del regnat d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els monarques espanyols van jurar respectar les institucions, lleis i furs dels antics regnes d’Espanya. El mateix Felip V havia jurat respectar les “Constitucions” de Catalunya a les Corts convocades a Barcelona, l’any 1701, i, havia estat acceptat com a monarca fins que les vexacions a les institucions catalanes es van afegir a l’escenari de tensions internacionals entre dues aliances europees enfrontades. Almansa, Catalunya sencera, Menorca, Gibraltar i els tractats de Gènova i Utrecht ens recorden la geografia local d’un conflicte internacional. A l’Espanya dels segles XVI i XVII havien cabut sota una mateixa corona les institucions i furs dels antics regnes. Per què no hauria de ser això possible a l’Espanya del segle XXI?

Però no solament les referències històriques han de marcar la prioritat i l’instint polític. La realitat social i econòmica dels darrers tres-cents anys ha deixat algunes empremtes nefastes, doloroses. Però també seria absurd passar per alt el que de positiu ens ha aportat la superació dels estaments socials de tradició medieval: el triomf de la raó, l’Estat social de dret, la conquesta de la democràcia i tot el que han aportat les generacions de persones, d’aquí o d’allà, que, amb les seves vides, el seu treball i la seva lluita vital han fet créixer i prosperar un territori que sense ciutadans seria un desert.

La història és important per aprendre’n i no recaure en els errors del passat. La història s’ha de conèixer, no tant per repetir els esdeveniments com per superar amb noves fites la seva dimensió pretèrita. La història ens proporciona ensenyaments que són en si mateixos un tresor valuós que no hem de manipular i que no ens han de segrestar.

Però tan important com la història és la capacitat dels pobles de construir futur. En tots els períodes d’autogovern hi ha hagut dificultats, però s’han produït avenços vertiginosos. L’important és que el nou Estatut és un instrument de futur.

Buscar abans que res l’acord i forjar una nova realitat: aquesta és l’única manera de fer història i de servir els ciutadans.

Cap tribunal pot jutjar els sentiments de la nació catalana, ni pot canviar una història on la defensa de les nostres constitucions i altres drets, és a dir, de les nostres lleis, n’ha estat l’element principal.

I l’Estatut, el volem sencer, i no defallirem fins a aconseguir-ho.

Honorarem els nostres herois i sobretot ara somiem amb un futur on la nació catalana  pugui ser viscuda amb normalitat pel seu entorn: Europa i Espanya.

No és pas la tossuderia de reconèixer la diversitat cultural i política dins d’Espanya; és l’evidència de les lliçons d’una història complexa la que ens porta a afirmar que Espanya serà federal o no podrà ser.

5 pensaments sobre “Sobre l’Onze de setembre

  1. gaycat

    Hola! Acabo de veure aquest blog teu. És una gran satisfacció que hagis triat wordpress.com també. Jo també vaig triar wordpress.com fa uns anys i cada vegada m’agrada més. A wordpress.com ets sents part d’una comunitat. A nivell dels blogs en català i a nivell mundial.
    Salutacions!

  2. David

    Sra. Tura,

    La història ens diu que amb Espanya ha volgut i continua volent aniquilar la nostra llengua i la nostra cultura. La història i els fets també ens diuen que fa segles, des del decret de Nova Planta (que encara no ha estat mai derogat) que patim espoliació fiscal. La història també ens diu que si un no vol, dos no es federen i Espanya no es vol federar. La història recent també ens diu que uns quants jutges poden més que la voluntat de tot un poble i que aquí ja no hi ha res més a fer. No fem voler més coloms, si us plau. No perdem el temps, ni els esforços amb polítiques que no van enlloc, amb polítiques que topen amb una paret que es diu Espanya. Per què no fem l’única cosa que sí depèn de nosaltres? Amb la independència hi guanyaríem tots i molt. Fins i tot el Sr. Montilla ho sap, però crec que vostè, Sra. Tura, encara ho sap més que ningú. Si s’estima Catalunya, si vol el millor per les generacions que venen, lluitem per l’únic que val la pena, per l’únic que donarà fruits de veritat, fem de Catalunya un estat lliure i sobirà.

  3. David

    Sra. Tura,

    La història ens diu que Espanya ha volgut i continua volent aniquilar la nostra llengua i la nostra cultura. La història i els fets també ens diuen que fa segles, des del decret de Nova Planta (que encara no ha estat mai derogat) que patim espoliació fiscal. La història també ens diu que si un no vol, dos no es federen i Espanya no es vol federar. La història recent també ens diu que uns quants jutges poden més que la voluntat de tot un poble i que aquí ja no hi ha res més a fer. No fem vola més coloms, si us plau. No perdem el temps, ni els esforços amb polítiques que no van enlloc, amb polítiques que topen amb una paret que es diu Espanya. Per què no fem l’única cosa que sí depèn de nosaltres? Amb la independència hi guanyaríem tots i molt. Fins i tot el Sr. Montilla, però crec que vostè, Sra. Tura, encara ho sap més que ningú. Si s’estima Catalunya, si vol el millor per les generacions que venen, lluitem per l’únic que val la pena, per l’únic que donarà fruits de veritat, fem de Catalunya un estat lliure i sobirà.

  4. Teresa

    No tenim Estatut

    No tenim la Custodia Compartida

    No tenim separació Església- Estat

    No afavoreixen els vols internacionals des de Barcelona

    No tenim dret a tenir la nostra llengua i protegir-la

    A la més mínima deixen de comprar els nostres productes

    Volen declarar els toros d’interès cultural per tot l’Estat

    Se salten a la torera el que acorda el Parlament de Catalunya

    Els 25 escons del PSC van sempre a remolc del PSOE. No han

    servit de res per defensar l’Estatut. I això és una vegada i una

    altra. Ja està bé, no? Estat federal? Com i quan?

  5. mariona Girona Segura

    CRec que representes una nova dimensió i alternativa socilista per acabar amb el nepotisme i corrupció en que han caigut els “nostres” i que han demarxar el mes aviat posible y deixar circular aire net.
    ‘S’ha destruit la confiança i el entusiasme per aconseguir una ciutat amb veritables valors solidaris i constructius.S’han dividit els barris, Clot, Poblenou….(lei de barris)incompliment dels compromisospactats amb veïns i veïnes no hn fet biblioteca,vuitanys esperada,..No es que es procuri la participació en els Consells de barri, ha estat un presa depel.El Sr. Narvaez ha de anar-se amb elseu amic Jordi Hereu,que no torni més ,ha desprestigiat sobrerament els principis de l’esquerra.
    Volem,tenim dret a esperar una renovació de formes de fer i de persones.Sempre he pensat que les dones hem de ser m.es contundents ,debant els menyspreu delsPSOE en Sant Martí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s