Catalunya ara i sempre

Cada català sent el seu vincle amb la nostra nació a la seva manera. En el debat polític molts cauen en la temptació de creure que el seu vincle és perfecte i únic. A mi m’agrada la riquesa de sensacions de pertinença que s’han creat amb el temps. Alguns vincles han canviat per fets concrets, però no m’atreveixo a dir quin és el millor, i molt menys a afirmar que el meu sigui l’adequat.

Us puc explicar que el meu compromís per Catalunya està vinculat a tots aquells que, diàriament i amb molt d’esforç, intenten fer funcionar les petites empreses d’aquest país i, malgrat la crisi, aposten per la qualitat i es preocupen pels seus treballadors; a aquells que no deserten dels barris amb problemes i ajuden a la seva regeneració; als que fan possible la seguretat; als que saben que l’ocupació és el primer pas per a la igualtat d’oportunitats i són conscients, per tant, que l’atur és el gran problema a combatre.

Pels que no volem claudicar en la defensa de la qualitat i universalitat dels serveis públics, pels que ens emociona el nostre patrimoni col·lectiu, pels paisatges, pel mosaic de paisatges que cal preservar, sabent que els grans cuidadors són els pagesos que s’esforcen a diversificar-se.

Pels que sabem que hi ha molta feina a fer per tenir l’Administració que cada ciutadà es mereix, que hem de reduir la diferència entre les rendes, que cada cop és més gran i, per tant, ens allunya de la desitjada justícia social.

Pels que sabem que cal coratge i sensibilitat per aprofundir la democràcia, per reforçar la nostra identitat, perquè som una nació i no ens cal haver-ho de repetir i demostrar.

Els companys i companyes del meu partit, el PSC, m’han escollit segona de les llistes per a les properes eleccions, i sé que és una responsabilitat i un honor alhora. S’acosten unes eleccions difícils, però els progressistes no podem tirar la tovallola, no podem defallir. Si ho fem, guanyaran partits conservadors que centren els seus esforços només en reduïts sectors econòmics i volen donar lliçons de catalanitat, sense adonar-se que el primer valor de qui vol fer política és l’honradesa i la sinceritat.

7 pensaments sobre “Catalunya ara i sempre

  1. Enric Benages i Jener

    Benvolguda companya,

    Et felicito pel teu 2on lloc a la llista electoral.
    M’agradaria poder donar-te una fórmula màgica per l’exit en la teva tasca, però només puc dir-te el que m’aconsellaria a mi mateix si tornés a tenir 2o anys…
    Vaig començar a militar al MSC, amb Raventós i companyia, després a CSC,
    després al PSC (C) i finalment al PSC(PSC-PSOE).
    Conclusió: m’aconsellaria a mi mateix una menor dosi de bona fè.

    Una abraçada.

  2. Maite

    Ja us hem votat moltes vegades i vam esperar molt de temps que governessiu i quan ho heu fet, especialment aquesta legislatura, ens heu decebut.

    Molt pensem que hi ha d’haver un canvi als socialistes catalans, han de canviar les persones que han dirigit tan malament aquest projecte i que han causat tanta desil.lusió i desengany.

    Potser tú podràs liderar el nou socialisme, llavors sera un altre temps.

    Ara no ens podeu demanar res, dons ja us ho vam donar tot.

    Personalment et desitgo a tú que tinguis molta sort, la travessa pel desert sera llarga i dura ¡¡¡¡

  3. Retroenllaç: Montserrat Tura: Catalunya ara i sempre | L'Hora

  4. Oriol

    Benvolguda Tura,

    Tinc un simpàtic sentiment cap a la seva persona, en primer lloc perquè sóc militant de les JSC i en segon lloc perquè la meva mare treballa en el camp de la justícia.

    Personalment, confio en el nostre partit i en que som necessaris per a una regeneració social, justa i equitativa; però hem de ser conscients que la tensió que es viu actualment no augura un bon pronòstic. De totes maneres, cal que siguem valents, optimistes; tot mostrant una galta quan ens hagin bufetejat l’altra.

    Ànims companya, necessitem gent ferma i sincera com vostè; que es dirigeixi a Espanya, no des de la confrontació, però sí des del respecte i el fer-se valer.

    Visca Catalunya i amunt les atxes polítiques!

  5. enric

    Benvolguda Montserrat,

    Ets la persona que més admiro del socialisme català, ets autènticament catalanista, estimes de veritat la nostra nació, crec que hauries de ser la número 1 del PSC. Ets una persona que val molt, intel.ligent, treballadora, no sectària, cordial, educada, etc.

    El meu vot sempre ha anat al PSC tot i que en algunes eleccions tb he votat a CiU. M’identifico molt més amb el PSC en el terreny social-econòmic que no pas amb CiU però el tema nacional per a mi és molt important i a vegades em costa d’acceptar algunes coses com la subordinació dels 25 diputats del PSC al congrés dels diputats o els constants mitings de Zapatero, González i d’altres persones del socialisme espanyol quan venen eleccions.

    Jo estic enquadrat en el sector més catalanista del PSC, com tu, però en el tema nacional algunes vegades em sento massa incòmode i per això algún cop he votat a CiU, malgrat no compartir la seva ideolodia nacionalista i conservadora en el terreny econòmic i social.

    Si tu fóssis la candidata del PSC a la presidància de la Generalitat et votaria segur, però no és el cas i ara mateix el meu vot serà en blanc o potser per CiU. Al mateix temps, penso que el tripartit, malgrat haver fet una molt bona feina, ha estat massa inestable, dèbil i incoherent. Ara mateix preferiria una sociovergència que no pas tornar a pactar amb els “xantatgistes” d’esquerra.

  6. Retroenllaç: Catalunya ara i sempre |xcat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s