Posats a fer, millor genuïns

Durant  aquesta campanya he fet referència a la mala costum d’alguns líders politics de tractar als electors com a menors d’edat com si no tinguessin raonament personal per decidir la seva opció de vot. Ho han demostrat clarament en el debat més present en aquesta campanya, l’anomenat eix nacional. Posats a iniciar el camí cap a la separació de l’Estat Espanyol, prefereixen una marca clarament independentista com és ERC que el discurs ple d’aforismes de CiU, i en el cas de voler restar units a l’Estat, les opcions de PP i de C’s han estat les triades.

Al President Mas li ha sortit malament la instrumentalització electoral del sentiment de la tarda de l’11 de setembre, i ha debilitat el seu propi poder. Ara haurà de concretar les seves veritables intencions amb les politiques d’aliances.

Malauradament el gran projecte que un dia fou el PSC  s’ha deixat de considerar una eina útil per establir ponts i com a referència de l’avantguarda social i el seu retrocés ha estat molt més important que el de la federació nacionalista, ha perdut vots en totes direccions doncs el seu ideari s’ha diluït, i només amb noves formes obertes de fer política podria intentar refer la seva base social, però la reacció de la direcció analitzant els resultats no ofereix horitzó d’esperança.

8 pensaments sobre “Posats a fer, millor genuïns

  1. Paula

    Jo crec que el PSC ha sigut valent a l’hora de definir-se federalista en un moment en què sembla que si no ets independentista o fas un discurs afí ets un apestat. El PSC ha de fer neteja, apostar per les polítiques socials, pel federalisme, recuperar el vot dels treballadors, la honestedat, les polítiques socials…de partits nacionalistes ja n’hi ha masses, d’un i d’altre nacionalisme evidentment. Algú ha de recollir el vot dels que creiem en la humanitat per sobre de les banderes. I Catalunya és molt més que la gent que va anar a la manifestació de l’11 de setembre. Jo espero que estiguis en aquesta nova renovació (espero que es faci) perquè ets una política molt vàlida i crec que el partit necessita gent com tu, ara si és per encaminar-lo a l’enèsim partit nacionalista…I t’equivoques quan dius posats a restar units millor votar PP o C’s. Hi ha molta gent que sí que volem una altra relació amb l’estat espanyol, però no l’independentisme i que aquests partits MAI ens podran representar. Si us plau!

  2. Joaquim Verde i Llorente

    El PSC és nominalment és federalista des de la seva fundació. Però quan ha tingut clar què vol dir el federalisme? Per què no el va defensar quan tocava i el defensa ara perquè ve la “terrible” independència? Per què l'”aparell” va fotre fora en Maragall, el gran defensor del federalisme, malgrat que hi hagués coses en les que jo no hi estava d’acord, del PSC?

    D’acord, decidim federar-nos, però amb qui? Jo no sóc dels que diuen que no hi ha federalistes a la resta de nacions espanyoles, però sí que és veritat que n’hi ha pocs, insuficients per a que Espanya tingui una cultura federal que permeti anar al federalisme. I els federalistes del PSOE? Existeixen? Ara en surten uns quants, tímidament, però tenen clar, novament com al PSC, què vol dir federalisme? Com pot defensar el senyor Rubalcaba el federalisme i estar en contra de l’estat propi i del dret a l’autodeterminació? Però si precisament el federalisme comporta que Catalunya, com a nació que és, pugui exercir el dret a l’autodeterminació, ço és, a decidir son futur lliurement, per constituir-se en estat propi (però federat!) en una federació o estat federal espanyol!

    Ho sento molt, Paula, però discurs social i discurs nacional no són incompatibles, són les dues cares de la mateixa moneda. El millor PSC ha estat el que ha sabut conjugar-los més bé (el PSC defensava el dret a l’autodeterminació quan es fundà, Pasqual Maragall aconseguí més vots que CiU el 1999 i el 2003 i més vots a les catalanes del 1999 que a les generals del 2000!, etc.). Jo sóc socialista i nacionalista català (no confondre amb nacionalsocialista, si et plau). Primer sóc socialista perquè defenso una justícia social per a tots els humans siguin de la nació que siguin. És per ço que el socialisme és internacionalista, que no confondre amb anacionalista. Sense cohesió social no hi ha cohesió nacional. Així que també sóc nacionalista català perquè defenso simplement i plena que Catalunya és una nació. Entenc que el PSC no es defineixi com a tal, però en aquest sentit ho és. Però no entenc per què fa tanta por la paraula nacionalisme! Es pot ser nacionalista no excloent. Com t’he dit abans, defenso que Catalunya, com a nació, té el dret a decidir el seu futur sobiranament (sóc sobiranista), i per a mi el millor futur per a Catalunya és el de federar-se amb la resta de nacions espanyoles (veure el mapa de les regions històriques que estudiaven els nostres pares) en una Espanya federal plurinacional simètrica que sàpiga conjugar la diferència amb la igualtat.

    Consegüentment, sóc federalista espanyol (em considero espanyol sense renunciar a la meva nació, Catalunya: una nació tan espanyola com la castellana, l’aragonesa, la lleonesa, etc.). Però a curt i mitjà termini el federalisme és impossible per les raons que t’he dit abans. Davant de l’ofensiva del nacionalisme espanyol (un nacionalisme que pretén la construcció de la nació espanyola imposant la nació castellana a la resta de nacions espanyoles, que vol que Catalunya sigui Espanya a imatge i semblança de Castella sense entendre que per a que Catalunya sigui Espanya Espanya també ha de ser Catalunya), abans que una Catalunya assimilada culturalment i econòmica per una Espanya castellana em quedo amb una Catalunya independent, sense excloure la possibilitat que a llarg termini hi puguin haver unes condicions favorables per a una Espanya federal. Diguem que, a diferència dels federalistes estratègics que volien el federalisme com uns estació de pas a la independència, jo he esdevingut un independentista estratègic, és a dir, vull la independència com una estació de pas al federalisme.

    No dic que primer no haguem de promoure les reformes constitucionals que permetin a Catalunya (i a les altres nacions espanyoles que així ho desitgin) decidir sobiranament el seu futur, apostant per un federalisme de debò. Però si se’ns tanquen les portes, llavors l’única opció possible que queda a curt i mitjà termini és la independència. Però una independència que posi en el seu punt de mira una sortida vertadera a la crisi per solucionar els problemes socials de les persones, que al cap i a la fi són les que conformen la nació.

  3. Josep R. Noy

    Apreciada Montserrat. Sempre havia votat PSC donada la meva procedència federalista i d’esquerra dels temps obscurs. Aquest cop no ho pogut fer. Una gran pena. Els electors son molt més sabis del que es pensen uns quants “llestos”, tens raó. I han deixat les coses clares: volem més sobiranisme, dret a decidir, moltes més politiques socials i una altre manera de resoldre la crisi econòmica. El PSC s’ha enfonsat ell sol i la seva devallada és més greu del que sembla, ja que aquest cop han votat molts que normalment no ho feien a les autonòmiques i que a les generals sí, votant la majoria per l’esquerra estatal, o sigui PSC aqui. I pesi a això ha davallat de manera contundent. Què espereu a fer un partit socialista de Catalunya de veritat, i a passar dels “companys” del PSOE? Hi ha por a perdre el vot obrer de les zones industrials (Baix LLobregat, Vallès Occidental, etc)? Cada cop us en queda menys d’aquest vot i si seguiu així el perdreu del tot. Cal que agafeu el timó ideològic amb fermesa i demostreu que la lluita pels drets dels treballadors és la mateixa que la lluita per totes les llibertats i contra les opressions, incloses/a les/la de Catalunya.(Vegeu el que deia Andre Nin!). Més endavant es podria recuperar el pacte amb el PSOE si aquest deixa els tics nacionalistes que ara el caracteritzen. De moment això és utòpic: no ho entenen ni ho volen entendre. I no podem perdre més temps fent pedagogia amb alumnes tan poc aplicats i tant rebecs….
    És molt possible que el federalisme, el de veritat, passi ara mateix per la independència. Segurament és la única manera que més enllà de l’Ebre ho entenguin d’una vegada, i que poguem seure a una taula i parlar entre iguals, i arribar a acords si s’escau. Aquest camí és menys difícil o utòpic que el proposat a cuitacorrents pel PSOE amb la boca petita i sense creure-hi. I que poguem parar l’onada neolliberal de la nostra descarada dreta, elitista i retalladora dels drets dels altres, i a qui posa malalta que tothom tingui dret a una sanitat de qualitat, per exemple, perquè es creu l’assenyalada per deu per tenir privilegis sagnants.
    I si cal, feu un partit nou, i deixeu anar tot el llast que ara arrossegueu de aparells de partit, càrrecs remunerats, i vividors de ideologies.
    Salut i sort.

  4. Àlex Masllorens

    Molt d’acord amb tu, Montse. Crec que avui el PSC es podria diferenciar de la resta de partits apostant de debò, i no solament de paraula, per potenciar unes noves maneres de fer molt més democràtiques. A l’interior del partit i en les regles del joc institucional democràtic. Em temo, però, que als dirigents els preocupen altres qüestions molt menys transcendentals.

  5. Joan carles

    es valuós el que dius darrerament però com Consellera vas perdre moltes oportunitats i no vas plantejar conflictes prou rellevants; prostitucio, català i informatica justícia, mossos i bicicletes, jutges de pau i mediacio, divisió municipal,….etc. Ànims i a seguir.

  6. Antoni Vall

    Havia estat votant socialista però ja fa temps que no és així. M’he sentit de fa temps decebut i trait per aquest partit erràtic, hipòcrita, igualment corrupte, incapaç, inútil, etc. etc. etc. I com que hi havia cregut, ara m’avergoneix quan veig al vostre president amb el seu discurs pocasolta i incohedrent i la seva rialleta imbècil. Tant és així que a les anteriors eleccions encara hauria volgut que haguesiu tret pitjor resultat. Tot arribarà.
    Fins i tot no m’importaria que desapareguessiu i tho dic a tú Montserrat, amb rabia i també amb molt de respecte per tú com a persona.
    També et diré que tinc clar a qui no votarè mai. No votaré a Convergència peró crec que en el tema nacional, el seu discurs es molt més coherent i consistent que el del PSC.
    Salut Montserrat però cap bon disitg per aquest partit incoherent i pitjor dirigit i que a les properes municipals acabarà perdent el que li queda perquè l’honestedat ja fa temps que l’ha perdut.

  7. Alberto

    @cousa_rojo

    http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=202011&idioma=0

    El Govern aprova el projecte VISC+ per posar la informació sanitària a disposició dels ciutadans, les empreses i la recerca

    Empreses? Empreses privades? Asegurances de salut privades?

    Es podrien vendre les dades sanitaries del meu poble o el meu barri per orientar una campanya de marketing d’una assegurança de salut privada?

    Una font d’informació i eina ideal per la selecció adversa a les hores de contractar una assegurança de salut….

    Salutacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s