D’una conversa en un marge i d’uns mots prestats

Aquesta setmana hem escoltat com Ester Safont renúnciava a la seva condició de regidora del l’Ajuntament de la nostra ciutat després de deu anys en diferents responsabilitats en el guiatge del pas dels dies de la nostra vida col·lectiva.

Ha tingut importants responsabilitats en el planejament i la disciplina urbanística, en medi ambient i en obres publiques, però d’aquesta etapa en guardarem més un record de com va exercir la seves responsabilitats que de les responsabilitats mateixes. I no és poca cosa en l’etapa de perdúa de confiança en   els que exerxeixen o hem exercit responsabilitats governamentals, perquè Ester Safont deixa un bon record en la seva acceptació de la pluralitat d’opinions i d’opcions, en la forma de com exercir comandament, en l’us auster i humil dels atributs del seu càrrec, amb la relació plañera amb els que som els seus conciutadans i conciutadanes.

A ella i a mi, ens agrada buscar referències de grans pensadors per enriquir les nostres converses i els nostres dies, descobrint sovint que molts encertats pensaments ja han estat expressats en un món que insisteix en fer-se el sord. Ara mateix, mentre escric això penso en Salvador Espriu i la seva “Pell de Brau”:    “ Si et criden a guiar/un breu moment/del mil·lenari pas/de les generacions,/aparta l’or,/la son i el nom……/No esperis mai/deixar record,/car ets tan sols/el més humil/dels servidors……../El desvalgut/i el qui sofreix/per sempre són/els teus únics senyors…” i trobo que li escau, doncs ha treballat sense defalliment, fins i tot en moments que d’altres dones que hem tingut fills mentre ocupavem responsabilitats de govern sabem que nos són fàcils.

I, li escau, també el que Thomas Jeffersson va deixar-nos dit de la integritat i del poder quan afirmava “Tota persona es capaç de superar dificultats, ni que només sigui per instint de supervivència, però si vols posar a prova la seva integritat, dona-li poder”. És doncs en la manera d’exercir el poder i no en la quantitat de poder que pots ostentar on posem a prova la integritat humana de les persones. No és baladí, no és insignificant, per a mi, ara mateix és el més important. I és important que ens hagi dit que renúncia voluntàriament de la seves responsabilitats.

Durant sis mesos, només durant sis mesos, l’Ester Safont va ser una de les meves Tinents d’Alcalde, just abans de que el President Maragall em demanés que acceptés ser Consellera d’Interior de Catalunya. Per definir aquella època  agafarem més mots prestats, ara de Benjamin Franklin, estadista i científic americà quan ens va deixar dit    “ Si només em dius les coses amb desgana, les oblidaré, si intentes ensenyar-me, segur que ho recordaré, però si m’impliques, si m’en fas part indestriable, aprendré i no oblidaré mai més”. Així vàrem aprendre de cada petita cosa que li succeïa a la ciutat, de cada dificultat que ens calia superar de cada projecte que vàrem fer realitat.

L’Ester Safont és la filla gran de Can Salvi de Gallecs, arrelats a la terra i a la defensa del que avui és un dels patrimonis naturals més interessants de la Catalunya metropolitana, i una conversa en un d’aquells marges que els grans tractors voldrien eliminar i que són els que donen fe del petit conreu i dibuixen les ratlles del nostre paisatge, va començar el nostre compromís compartit. El nostre compromís amb Mollet del Vallès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s